... el Palau ja té carrer?
L'altre dia un correu electrònic -enviat des del Palau mateix- anunciava el canvi de nom del carrer on hi ha una de les entrades i també les oficines del Palau de la Música Catalana. Fins ara l'adreça era c/ Sant Francesc de Paula, 2. A partir d'ara serà "carrer del Palau de la Música, 4 i 6". Envoltant el Palau teníem el carrer Amadeu Vives (a la façana contrària a la Via Laietana) i també la plaça Lluís Millet (al davant de la botiga de Les Muses del Palau). Vives i Millet van ser els dos fundadors de l'Orfeó Català, propietari de l'edifici. Ara hem d'afegir aquest altre nom a un altre dels carrers que l'envolten. Un carrer que ha perdut, però, la part de catalanitat del nom de la sala de concerts.
redactat per Pere Andreu Jariod @ 09:23
1 Comments:
La notícia del canvi de nom del carrer Sant Francesc de Paula pel de carrer del Palau de la Música, apareguda en aquest Blog de Notes, no deixa de ser la culminació d’un procés de reformes i canvis en aquesta illa de cases des de que, a principis del segle XX, es va construir el Palau de la Música Catalana (aquest és el seu nom complet), un equipament cultural de la ciutat que sens dubte és alguna cosa més dins del seu entramat simbòlic.
Un procés, aquest, que de manera progressiva ha eliminat qualsevol vestigi i record del passat anterior a l’existència del Palau en la zona en la que actualment s’ubica.
El Palau va ser edificat entre els anys 1905 i 1908, sota la direcció de l’arquitecte Domènech i Montaner, en els terrenys de l’antic claustre, d’estil renaixentista, del Convent de Sant Francesc de Paula, també dit dels Mínims. Un convent que, com molts altres edificis religiosos, es va veure afectat per la llei desamortitzadora de 1839 i va ser secularitzat. D’aquest convent només se’n va salvar l’església, per bé que va patir incendis el 1854 i el 1909 i finalment va ser enderrocada el 1936. En el seu lloc, s’hi va construir posteriorment l’església de la parròquia de Sant Francesc de Paula. Església que va ser també enderrocada en el procés d’ampliació del Palau, entre 1999 i 2003.
Per tant, el darrer record de l’existència d’aquest convent dedicat a l’oració i a l’ensenyament, que durant segles va perviure a Barcelona, era el nom del carrer.
Amb la substitució de ‘carrer de Sant Francesc de Paula’ per ‘carrer del Palau de la Música’, el Palau queda envoltat per carrers que parlen de la seva pròpia història (calia tanta reincidència ara incorporant-t’hi el seu nom?). Recordem que a l’altra banda hi ha el carrer d’Amadeu Vives, i a tocar de l’entrada principal hi ha la plaça de Lluís Millet, tant l’un com l’altre els fundadors de l’Orfeó Català, l’entitat impulsora i propietària del Palau de la Música.
I després de les dades, unes consideracions.
L’entrada principal del Palau de la Música Catalana segueix sent, com sempre, pel carrer de Sant Pere més Alt. Un dels carrers més antics de la ciutat, prou llarg, i que es completa amb els de Sant Pere mitjà i Sant Pere més baix, com per témer que no serà també ‘apropiat’ pel Palau.
Una altra consideració es refereix al nom del carrer i al contingut de la placa. El nom del carrer és el de Carrer del Palau de la Música. Hi falta l'adjectiu 'Catalana'. Però és que, a sota, i com a tall d'explicació, usual en moltes plaques de carrers, consta: "En homenatge al Palau de la Música Catalana". Tenint present que aquest carrer dona directament a la nova entrada del palau, un palau que no és pas petit i ocupa tota la llargària del carrer, calía tota aquesta reiteració? Perquè no "Carrer del Palau de la Música Catalana". Sense més explicacions obvies?
Si, pel que es veu, el nom ha de fer la cosa, i per tant, ara ja el territori del Palau ja es totalment del palau, amb els noms dels carrers i tot, si més no, que el nom del palau hi sigui sencer. Ja que, posats a abreviar, perquè no, simplement, carrer “del Palau”, que és com familiarment coneixem l’il·lustre Palau de la Música Catalana, igual com la gent de poble anomena “el casino”, “l’ateneu” o “el centro”?
I finalment, una inquietut.
Si ‘això’ ha passat amb el carrer de Sant Francesc de Paula... cal témer també, tard o d’hora, el mateix, pel carrer de Ramon Mas (un fuster màrtir de la Ciutadella durant la guerra del francès)? A fi de comptes, és el nom del petit carrer que comunica, ara, el flamant “del Palau de la Música” amb la gran Via Laietana...
Massa petit i massa humil, comparat amb el cada vegada més gran i explícit, fins i tot des del punt de vista del nomenclàtor barceloni, Palau de la Música (Catalana, o no).
Publicar un comentario
<< Home